HMK.

- Hi ha més estrelles, ara - va dir Hilde.

- Sí, ara és el moment més fosc de la nit d'estiu.

- Però brillen més a l'hivern. Recordes la nit abans de deixar el Líban? Era el dia d'Any Nou. 

- Va ser quan vaig decidir escriure't un llibre de filosofia. Vaig anar a una llibreria important
de Kristiansand i també a la biblioteca municipal, però no n'hi havia cap que estigués pensat per
als joves.

- És com si estiguéssim asseguts en una punta d'un dels finíssims pèls de la pell blanca del conill.

- Em pregunto si hi ha algú en aquesta nit d'anys llum.

- La barca de rems s'ha deslligat!

- És veritat.

- No ho entenc. Abans que vinguessis, he anat a comprovar que estigués ben lligada.

- De veritat?

- Em recorda Sofia, quan va agafar la barca d'Alberto. Te'n recordes que la va deixar a la deriva?

- Potser ella ens ha fet companyia.

- Fes broma, si vols, però porto tota la nit sentint que hi ha algú per aquí.

- Un dels dos ha d'anar-hi nedant.

- Nedarem tots dos, papà.

Comentarios

Entradas populares de este blog

La estufa

Fue tan largo el duelo que al final casi lo confundo con mi hogar.

Ayer fue mi cumpleaños.