Even on a cloudy day...

Eleanor, torna a posar-te les botes, colpeja els tacons pel sòl de Brooklyn, sé que no és digne córrer,  però si corres,  pots anar fins a la montanya russa de Coney Island, passejar pel punt més alt i saltar a través de la fastigosa aigua, salta fins que la corrent del golf se t'enduga. Jo podria estar allí quan aterres. Així que Eleanor, diririgeix-te cap a Green Point, gira cap al sol ocult, saps que sembles molt elegant quan corres. Si corres, pots córrer cap aquella estàtua amb el diccionari, escalar fins la seua ungla i botar, sí,  donar un salt atmosfèric, saltar i deixar que les corrents aèries t'assenten. Jo podria estar allí quan aterres. Així que Eleanor, posa't les botes, posa't les botes i corre, corre, Vine cap ací.

- Hi ha més estrelles, ara - va dir Hilde. - Sí, ara és el moment més fosc de la nit d'estiu. - Però brillen més a l'hivern. Recordes la nit abans de deixar el Líban? Era el dia d'Any Nou.  - Va ser quan vaig decidir escriure't un llibre de filosofia. Vaig anar a una llibreria important de Kristiansand i també a la biblioteca municipal, però no n'hi havia cap que estigués pensat per als joves. - És com si estiguéssim asseguts en una punta d'un dels finíssims pèls de la pell blanca del conill. - Em pregunto si hi ha algú en aquesta nit d'anys llum. - La barca de rems s'ha deslligat! - És veritat. - No ho entenc. Abans que vinguessis, he anat a comprovar que estigués ben lligada. - De veritat? - Em recorda Sofia, quan va agafar la barca d'Alberto. Te'n recordes que la va deixar a la deriva? - Potser ella ens ha fet companyia. - Fes broma, si vols, però porto tota la nit sentint que hi ha algú per aquí. - Un dels dos ha d